Fa uns dies vam tancar un lliurament amb 47 commits en 24 hores, repartits entre backend i frontend. Els va fer una sola persona treballant amb un agent de codiAgent de codiUn agent d'IA que escriu, modifica i prova codi pel seu compte dins d'un projecte. És una xifra que crida l'atenció, i per això convé dir de seguida que no és la important.
El que és important és per què va ser possible, i què hauria passat si la mateixa eina hagués estat en unes altres mans.
Escriure codi ja no és el coll d'ampolla
Un agent de codi escriu ràpid, no es cansa i encadena desenes de canvis en una jornada. Això no elimina el problema: el desplaça. Abans, el que era lent era produir el codi. Ara el que és lent és saber quin codi fa falta i comprovar que el que s'ha escrit fa el que ha de fer.
Dit d'una altra manera: l'agent hi posa la velocitat. La direcció la posa la persona.
El que es multiplica
Un agent amplifica qui el dirigeix, en tots dos sentits.
Si coneixes bé el sistema, saps en quin ordre s'han de fer les coses i reconeixes un error quan el veus, el agent converteix aquest coneixement en feina acabada a un ritme que abans no existia.
Si no el coneixes, l'agent converteix les teves lacunes en codi amb la mateixa rapidesa. I ho fa amb bon aspecte, que és just el que el fa perillós.
Un exemple, inventat però molt reconeixible. Una botiga online decideix deixar de desar els preus amb decimals i passar a cèntims enters, per acabar amb els desquadraments per arrodoniment. L'agent rep l'ordre, localiza els vint-i-tants fitxers afectats i els canvia tots en una tarda. Els tests passen. El codi es llegeix bé. Dues setmanes després, els descomptes per percentatge comencen a donar un cèntim de menys en alguns carrets. En un sol d'aquells fitxers l'agent va arrodonir abans de multiplicar en lloc de després. Ningú ho va veure perquè les dades de prova eren quantitats rodones i perquè el canvi tenia exactament el mateix aspecte que els altres vint.
Qui coneixia aquest càlcul hauria demanat una prova amb 19,99 € i un 15 % abans d'acceptar res. Qui no, va acceptar un canvi correcte en vint llocs i equivocat en un, amb la mateixa confiança en tots vint-i-un.
Per això la frase funciona en totes dues direccions: l'agent multiplica el que ja saps, i també el que no saps.
Tres coses que ha de dominar qui dirigeix un agent
1. Què demanar. Cal conèixer el sistema prou bé per dividir la feina en passos acotats, fer-los en l'ordre correcte i saber quan el resultat no és el que es va demanar. Un agent respon a la pregunta que li fas, no a la que hauries d'haver fet.
2. Què pot tocar. Els permisos d'un agent han de ser mínims i explícits: quins repositoris, quines branques, quines credencials, i si té o no accés a producció. Donar accés total «per anar més ràpid» és la manera més curta de convertir un error petit en un de gran.
3. Fins on arriba. No totes les accions pesen igual. Un canvi en una branca es reverteix; un esborrat de dades o un desplegament mal fet, no sempre. Les accions irreversibles les revisa una persona abans que passin, sense excepcions.
Com ho fem nosaltres
No és teoria. El nostre dia a dia amb agents té quatre regles que no es negocien:
- L'agent treballa lliurement en local i en branques de treball. La producció no la toca sense que una persona digui que sí, pas a pas.
- Abans de desplegar, còpia de seguretat del que se substituirà i un procediment de retorn enrere ja escrit. Si alguna cosa falla, es restaura en un minut, no s'improvisa.
- Les proves s'executen abans de tocar res i es tornen a executar al servidor després. Si una falla, el desplegament no surt, per molta pressa que hi hagi.
- Quan l'agent diu «fet», algú comprova que és veritat. L'afirmació no és l'evidència.
Són regles avorrides. Precisament per això funcionen.
Això no va només de codi
Tot l'anterior val igual, o més, per als agents que comencen a entrar a les empreses sense escriure ni una línia de codi: el que respon als clients per WhatsApp, el que registra despeses, el que mou una cita, el que envia un correu en nom d'algú. Són accions sobre dades i persones reals, i algunes no es desfan.
La mateixa pregunta serveix per a tots: què pot fer sol, què necessita aprovació i qui la dona. A NAiOS un agent pot proposar un cobrament, un enviament o un canvi en una fitxa, pero l'acció la confirma una persona. És el que anomenem una empresa HITL, amb la persona dins del circuit. No perquè l'agent sigui maldestre, sinó perquè la responsabilitat no es delega.
Con diversos agents, més encara
Cuando una persona coordina diversos agents alhora, l'anterior deixa de ser una bona pràctica i passa a ser una condició. Un error ja no passa en un sol lloc ni en un sol moment. Els permisos i els límits de cada agent són el que separa un equip que avança en paral·lel d'un problema que es propaga en paral·lel.
La conclusió
Els agents no substitueixen el criteri; el fan més valuós. La persona que sap molt bé el que fa aconsegueix en un dia el que abans costava setmanes. La que no ho sap aconsegueix el mateix, però amb els seus errors.
La pregunta per a qualsevol empresa que estigui adoptant agents no és quant més ràpid pot anar. És qui els dirigirà, amb quins permisos i amb quins límits. És, de fet, el que el Reglament europeu d'IAAI Act (Reglament europeu d'IA)Reglament (UE) 2024/1689: la primera llei integral sobre intel·ligència artificial, amb obligacions per nivell de risc anomena supervisió humana, i el que demana a les empreses que els seus equips sàpiguen fer des de l'article 4. Nosaltres comencem per aquí.
