Un agent de codi és un agent d'IA especialitzat en programar: llegeix un repositori, entén com està organitzat, canvia els fitxers que calen, executa les proves i encadena desenes de modificacions en una sola sessió. A diferència de l'autocompletat d'un editor, que suggereix la línia següent, l'agent rep un objectiu («passa els preus a cèntims enters», «afegeix aquesta validació») i decideix què tocar, en quin ordre i com comprovar-ho.
Sol treballar en un cicle: planifica, edita, executa (proves, compilació, scripts), llegeix el resultat i corregeix. Pot obrir branques, preparar commits i, si se li permet, desplegar.
El que canvia amb un agent de codi
- Escriure deixa de ser el coll d'ampolla: el que és lent passa a ser saber què demanar i comprovar que el que s'ha lliurat fa el que ha de fer.
- Amplifica qui el dirigeix en tots dos sentits: converteix el coneixement en feina acabada, i les llacunes en errors amb bon aspecte, repetits en molts fitxers alhora.
- Els permisos importan més que mai: quins repositoris, quines branques, quines credencials i si té accés a producció o no.
Bones pràctiques
- Demanar en passos acotats i en l'ordre correcte, amb criteris d'acceptació clars.
- Permisos mínims i explícits; producció només amb aprovació humana.
- Proves abans i després, còpia de seguretat i retorn enrere preparats abans de desplegar.
- Comprovar l'afirmació «fet»: l'afirmació no és l'evidència.
A NAiOS, els agents que actuen sobre sistemes reals segueixen el principi human in the loop (HITL): proposen, i l'acció irreversible la confirma una persona.