La superintel·ligència designa una hipotètica intel·ligència artificial que superaria amb escreix el rendiment cognitiu humà en pràcticament totes les tasques: raonament científic, creativitat, planificació estratègica o habilitats socials. El concepte va ser popularitzat pel filòsof Nick Bostrom al seu llibre Superintelligence (2014), i es diferencia de la intel·ligència artificial general (AGI) pel seu caràcter àmpliament superior, no merament equiparable a l'ésser humà.
La seva rellevància és sobretot prospectiva i es vincula al debat sobre els riscos existencials. Aquells qui l'estudien adverteixen de reptes com:
- El problema del control: garantir que un sistema més capaç que nosaltres persegueixi objectius segurs i alineats amb els valors humans.
- L'explosió d'intel·ligència: la idea que una IA capaç de millorar-se a si mateixa acceleri el seu propi progrés de forma incontrolable.
Convé subratllar que, a dia d'avui, la superintel·ligència és un escenari teòric. Els sistemes actuals, inclosos els grans models de llenguatge, disten molt d'aquesta capacitat general i autònoma, per la qual cosa el terme pertany més al terreny de la prospectiva i l'ètica que al de la tecnologia existent.