L'AGI designa un hipotètic sistema d'intel·ligència artificial capaç de comprendre, aprendre i aplicar coneixements en qualsevol tasca intel·lectual que pugui realitzar un ésser humà, amb la mateixa flexibilitat i capacitat d'adaptació. Es diferencia de la IA actual, anomenada IA estreta (narrow AI), perquè aquesta última destaca en dominis concrets —jugar a l'escacs, traduir textos, generar imatges— però no transfereix aquest coneixement a problemes diferents.
La seva rellevància és tant tècnica com cultural. Una AGI alteraria profundament l'economia, la ciència i el treball, per la qual cosa concentra debats sobre seguretat, control i alineació amb valors humans. Convé distingir diversos conceptes relacionats:
- IA estreta: especialitzada en tasques específiques (el que existeix avui).
- AGI: competència general equiparable a la humana.
- Superintel·ligència (ASI): capacitat que superaria àmpliament la humana.
A dia d'avui l'AGI no existeix i persisteix el desacord sobre si és assolible, quan i mitjançant quins mètodes. Molts avenços recents, com els models de llenguatge, es presenten a vegades com a passos cap a ella, encara que continuen sent sistemes especialitzats sense comprensió ni intencionalitat reals.