El vibe coding és una forma de programar en què el desenvolupador descriu en llenguatge natural el que vol aconseguir i delega l'escriptura del codi en un model d'intel·ligència artificial. En lloc de redactar cada línia, la persona se centra en el resultat desitjat, itera mitjançant instruccions i revisa o ajusta el que la IA genera. El terme va ser popularitzat per Andrej Karpathy a principis de 2025.
La seva rellevància rau en el fet que redueix la barrera d'entrada a la creació de programari i accelera el prototipatge: tasques que abans exigien domini tècnic ara s'aborden conversant amb eines com assistents integrats en editors de codi. Resulta especialment útil per a:
- Prototips ràpids i proves de concepte.
- Petits scripts o automatitzacions puntuals.
- Aprendre explorant solucions generades.
Convé un matís: el codi produït pot contenir errors, fallades de seguretat o ineficiències que passen inadvertits si no es comprèn el que s'ha generat. Per això el vibe coding és pràctic per experimentar, però arriscat en projectes crítics sense una revisió tècnica rigorosa.