S'anomena així els models d'IA més avançats i capaços de cada moment, situats a la frontera del coneixement tècnic. Solen ser sistemes de gran escala (amb milers de milions o bilions de paràmetres) entrenats amb quantitats massives de dades i recursos de còmput, i desenvolupats per un nombre reduït d'organitzacions amb capacitat per assumir el seu elevat cost. Exemples representatius han estat les successives generacions de models com GPT, Gemini o Claude.
La seva rellevància és doble. D'una banda, marquen l'estat de l'art: defineixen quines tasques són tècnicament possibles i serveixen de referència per a la resta del sector. De l'altra, concentren bona part del debat sobre seguretat i regulació, ja que les seves capacitats emergents poden comportar riscos difícils d'anticipar.
Convé tenir en compte dos matisos:
- El terme és relatiu i canviant: el que avui és un frontier model quedarà superat en pocs mesos.
- No tot ús pràctic requereix aquests models; en molts casos, sistemes més petits i barats resulten més eficients.