Els synthetic media són continguts audiovisuals —imatges, àudio, vídeo o text— generats o modificats de forma artificial mitjançant algorismes d'intel·ligència artificial, especialment models generatius com les GAN, els models de difusió o les arquitectures de tipus transformer. A diferència del contingut captat per una càmera o un micròfon, aquí el material neix d'un procés computacional que aprèn patrons a partir de grans volums de dades.
La seva rellevància és doble. D'una banda, obren possibilitats creatives i de productivitat notables: doblatge automàtic, restauració d'arxius, prototipatge visual o generació de veus sintètiques accessibles. De l'altra, plantegen riscos de desinformació i suplantació, sobretot en forma de deepfakes.
Alguns usos habituals inclouen:
- Vídeo: avatars digitals i rostres generats.
- Àudio: clonació i síntesi de veu.
- Imatge: il·lustracions i fotografies inexistents.
Un matís pràctic: no tot contingut sintètic és enganyós. La clau està en la transparència, per la qual cosa creixen les iniciatives de marques d'aigua i etiquetatge que identifiquen l'origen artificial del material.