El 26 de maig de 2026 marcarà una fita fonamental en l'ecosistema tecnològic i institucional del nostre país. El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ha aprovat per a la seva remissió al Congrés dels Diputats el projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial. Aquesta nova normativa no només representa l'adaptació a l'ordenament jurídic espanyol del Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial (RIA) —en vigor des de l'agost de 2024—, sinó que consolida Espanya com un referent global en la creació d'un entorn digital segur, ètic i humanista.
En un moment en què la intel·ligència artificial està redefinint els models de negoci, l'operativitat del sector públic i la vida quotidiana dels ciutadans, aquesta legislació busca un equilibri perfecte: combinar un enfocament regulador estricte per protegir els drets fonamentals amb l'impuls decidit a una innovació segura i garantista.
El context: Lideratge espanyol en innovació i regulació
Durant la presentació del projecte, el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, va subratllar una premisa clau per al sector empresarial i tecnològic: la regulació i la innovació no són forces oposades, sinó complementàries. Segons el ministre, Espanya és el millor exemple que establir regles clares fomenta un ecosistema més robust i competitiu.
El nostre país ja és reconegut internacionalment tant per l'adopció com per la regulació de la IA, amb el suport d'estudis d'institucions de prestigi com la Universitat de Stanford i gegants tecnològics com Microsoft. Aquest lideratge es materialitza en projectes tangibles i de gran calat estratègic:
- La instal·lació de dues fàbriques d'IA de la Unió Europea en territori nacional.
- El desenvolupament d'un ambiciós projecte de gigafactoria.
- L'impuls d'empreses capdavanteres en el sector, com Multiverse Computing.
- La creació d'ALIA, un model propi d'intel·ligència artificial entrenat específicament en espanyol.
Com va destacar el ministre, ens trobem davant d'un debat "absolutament civilitzatori". La nova llei compleix els compromisos governamentals de fer més segurs els entorns digitals, exigint responsabilitat, promovent la transparència algorítmica i incloent mesures específiques per a la protecció dels menors.
Un marc de governança clar i estructurat
Perquè la regulació sigui efectiva, les empresas necessiten seguretat jurídica i saber a quins organismes han de retre comptes. La nova Llei estableix un marc de governança precís mitjançant la designació d'autoritats notificants i autoritats de vigilància del mercat.
L'enfocament adoptat és summament pragmàtic. Aquells productes que ja compten amb normatives sectorials (com ara maquinària, joguines, vehicles o productes sanitaris) mantindran les seves autoritats actuals, alineant-se amb el Reglament Europeu. Tanmateix, per als sistemes no regulats per legislació de producte —com els aplicats en recursos humans, educació o biometria— la supervisió recaurà principalment en:
- L'Agència Espanyola de Supervisió d'Intel·ligència Artificial (AESIA).
- L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
- El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), depenent de l'àmbit específic.
A més, s'estableix l'AESIA com un punt de contacte únic per a qüestions de supervisió, facilitant així la comunicació i els tràmits per a les empreses desenvolupadores i proveedores d'IA.
Línies vermelles: Els sistemes d'IA prohibits
El Reglament d'IA classifica els sistemes en funció del seu risc. La nova llei espanyola és taxativa amb aquells que presenten un risc inacceptable per a la seguretat, la salut o els drets fonamentals de les persones.
Una fita destacada de la diplomàcia tecnològica espanyola és la inclusió de noves prohibicions a escala europea. A iniciativa d'Espanya, amb el suport ferm de França, la UE va acordar el passat 7 de maig afegir dos sistemes prohibits als vuit ja existents. El més notable és la prohibició total de sistemes d'IA que generin 'deepfakes' sexuals, una mesura urgent després dels incidents de nus no consentits creats per assistents virtuals com Grok.
Entre els sistemes que queden terminantment prohibits al mercat, destaquen:
- Manipulació subliminal: Sistemes que utilitzen tècniques imperceptibles per alterar decisions sense consentiment, causant perjudicis greus. Per exemple, un xatbot que detecta vulnerabilitats d'addicció al joc i utilitza estímuls ocults per incitar a apostar.
- Explotació de vulnerabilitats: IA que s'aprofita de l'edat, discapacitat o situació socioeconòmica. Un cas clar seria una joguina intel·ligent que incita menors a realitzar reptes perillosos.
- Categorització biomètrica discriminatòria: Sistemes que classifiquen les persones per raça, orientació política, religiosa o sexual a partir de dades biomètriques, com l'anàlisi facial en xarxes socials.
- Social Scoring (Puntuació social): Avaluar individus basant-se en el seu comportament social per denegar-los serveis essencials, subvencions o préstecs bancaris.
Règim sancionador: Proporcionalitat i suport a les pimes
El compliment de la llei està recolzat per un règim sancionador basat en els principis de proporcionalitat i eficàcia. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Les multes són dissuasives per a les grans corporacions, i poden arribar fins als 35 milions d'euros o el 7% del volum de negoci global en els casos més extrems. Per a les infraccions lleus, les sancions poden arribar fins als 500.000 euros o el 0,5% del volum de negoci.
No obstant això, la llei introdueix una flexibilitat vital per al teixit empresarial espanyol. Les autoritats podran adaptar les sancions segons la gravetat, la intencionalitat o la reincidència. Es prioritza la correcció davant de la penalització mitjançant reduccions per pagament immediat i l'adopció de mesures correctores. A més, es contempla una consideració específica de la mida empresarial, protegint activament les pimes i startups per no ofegar la innovació emergent.
Modernització i bon ús de la IA en el sector públic
Una de les grans novetats de la llei espanyola, que va més enllà de la mera adaptació europea, és la regulació de l'ús de la IA en el mateix sector públic estatal. Responent a les demandes de l'audiència pública, l'Administració assumeix un paper exemplaritzant.
Per garantir la màxima transparència davant els ciutadans, es crearà un inventari públic de sistemes d'IA utilitzats en procediments administratius, abastant no només els d'alt risc, sinó tots els implementats.
Així mateix, neix la figura del 'Delegat d'IA', un perfil especialitzat encarregat de coordinar l'aplicació normativa, assessorar en projectes tecnològics i supervisar la contractació pública d'aquestes eines. Tot això anirà acompanyat d'un fort impuls a la formació i conscienciació dels empleats públics, assegurant que l'Administració estigui capacitada per als reptes del segle XXI.
Sandboxes: Fomentant la innovació en entorns segurs
Espanya ja va ser pionera avançant-se a l'obligació europea creant el primer entorn controlat de proves (Sandbox) d'IA. Ara, la nova llei articula formalment la governança d'aquests espais.
L'espai controlat de proves a escala nacional serà operat per l'AESIA. Aquests 'sandboxes' són fonamentals per a les empreses, ja que els permeten provar les seves innovacions en un entorn segur, rebent assessorament regulatori abans de llançar els seus productes al mercat. La llei permet a més la creació de sandboxes sectorials addicionals per part d'altres autoritats de vigilància, garantint sempre la participació dels organismes responsables dels drets fonamentals.
Conclusió
El projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial situa Espanya a l'avantguarda legislativa mundial. Per a les empreses tecnològiques, això suposa un escenari de regles clares que penalitza les males pràctiques però fomenta, protegeix i acompanya els qui aposten per una tecnologia ètica. En definitiva, Espanya demostra que és possible liderar la revolució de la IA sense renunciar als valors humans, garantint que el futur digital sigui segur, transparent i fiable per a tothom.
